Agafin-se fort a la pancarta que vénen retallades

Esther Vivas

I és que quan semblava que ja no podíem estar pitjor… la realitat una vegada més supera la nostra imaginació. Les mesures preses pel recentment estrenat Consell de Ministres no només han deixat congelats als treballadors de la funció pública sinó a la resta de mortals: augmenta l’IRPF, s’aprova la Llei Sinde, no més ajudes per dependència ni als joves per a lloguer, es congelen els salaris als empleats públics i, és clar, se’ls amplia la jornada laboral… i no oblidem la congelació del salari mínim interprofessional anunciat el passat 28 de desembre, dia dels sants innocents, com si d’una broma macabra es tractés. A aquest ritme les pel·lícules de Freddy Krueger seran cosa de nens.

Però, què no s’estengui el pànic! La Sra. Sáenz de Santamaría ho ha deixat ben clar: són mesures “que tracten de salvaguardar els més febles”. I qui són els més febles? Les rendes més altes? Perquè aquestes sí que estan bé salvaguardades. En fi, crec que aquí hi ha algú que parla una altra llengua. No es tracta de retallades, no es confongui, són reformes. Qui ha dit co-pagament? Aquí tiquet moderador. ¿Retallar els salaris? Què va! Es tracta d’augmentar la competitivitat.

I bé sembla que el “millor”, segons els ministres tan ben preparats en “salvaguardar” els interessos de l’empresa privada, encara ha d’arribar. Tornant al discurs de la Sra. Sáenz de Santamaría, això només “és l’inici de l’inici”. Amigues amics agafin-se fort a la pancarta que vénen retallades.


%d bloggers like this: