Artur Mastisores

Esther Vivas | Público

“El govern dels millors”. Així definia Artur Mas al seu gabinet només arribar al poder a l’inici d’aquesta legislatura que ara acaba. I és veritat, a la Generalitat arribava “el govern dels millors”, però el “dels millors amb les tisores”.

Des de la seva victòria electoral, dos anys enrere, a Catalunya s’ha retallat en sanitat, educació, prestacions socials diverses… Uns retalls que van començar ja amb el govern tripartit i que ara s’han aguditzat. Hem retrocedit en drets socials, econòmics i democràtics i han venut el país al millor postor. Ens han deixat en mans de banquers lladres i polítics ludòpates, que critiquen la “cultura del no” i de la protesta, mentre són addictes a la “cultura del sí” a tot el que diu el capital. El vodevil fallit d’Eurovegas i les reverències bananeres a un tèrbol personatge com Sheldon Adelson n’han estat el millor exemple.

Unes polítiques que ens han conduït a una situació de fallida col·lectiva, on avui una de cada cinc persones a Catalunya viu per sota del llindar de la pobresa, un milió i mig, segons el Banc dels Aliments, pateix mancances alimentàries, i cada dia es porten a terme més de cent desnonaments. Artur Mas ha resultat ser el millor alumne d’Angela Merkel, la Troica i els “homes de negre”. Aquí es va implementar per primera cop a l’Estat espanyol el copagament sanitari i és on les taxes universitàries han patit la major pujada, un 67% més respecte l’any anterior.

S’han tancat, en dos anys, més de cinquanta ambulatoris i serveis d’urgència, s’ha paralitzat la construcció de cinc nous hospitals i el nombre de persones en llista d’espera ha augmentat un 43%, retrocedint a xifres del 2003. La privatització de la sanitat pública, mitjançant la precarització i l’externalització dels seus serveis, és una realitat. Un negoci magnífic per la patronal sanitària catalana, de la qual, per cert, Boi Ruiz va ser-ne el president abans d’ocupar el seu actual càrrec de conseller de sanitat. Quina coincidència! O no.

Uns negocis, els de la sanitat, on es barregen interessos públics i privats i on la transparència dels seus comptes no és precisament cristal·lina, com han posat de manifest les investigacions de la revista Cafèambllet. Unes revelacions que han costat als seus editors, ni més ni menys, que una multa de 10.000 euros. Ficar el dit a l’ull a qui mana, no surt gratis.

Ens han retallat, també, en educació. Reducció d’un 14% del pressupost, 3500 professors menys, sis escoles tancades, construccions de nous centres paralitzades, continuïtat de les més de mil aules en barracons, caiguda d’un 50% de la inversió en guarderies i menys beques, i retard en el seu pagament, per a servei menjador.

Així mateix s’ha criminalitzat i estigmatitzat la pobresa. L’agost i setembre del 2011, el Govern va deixar a milers de famílies perceptores de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) sense cobrar. El seu argument: calia examinar cada expedient per a combatre “els abusos” d’alguns dels seus beneficiaris. I tot i que es va arribar a suspendre l’ajuda a set mil persones, aquestes no es corresponien amb el frau anunciat, ja que a moltes d’elles, a posteriori, se’ls va reconèixer el dret a la prestació malgrat que no la van tornar a cobrar.

Cap promesa electoral del programa de CiU ha estat complerta. Només una. Eliminar l’impost de successió a les rendes més altes. Una mesura que ja havia iniciat el govern del tripartit, rebaixant l’impost perquè només tributessin les grans fortunes, i que CiU va eliminar completament. En conseqüència, 150 milions d’euros menys d’ingressos, mentre es retalla per tot arreu.

Les tisores no es limiten, però, als drets socials. També es retallen drets democràtics. La “doctrina Puig” ha imposat les detencions preventives, la persecució i criminalització d’activistes socials, sindicalistes, estudiants…, i la posada en marxa d’una pàgina web per a delatar manifestants, en una mena de retorn de l’esperit Mc Carthista dels anys cinquanta. Des de la passada vaga general del 29 de març, s’han detingut més de cent persones pel sol fet d’haver participat en piquets el dia de la vaga. Segons la “doctrina Puig”, ser jove, aturat, desnonat, immigrant, sindicalista, estudiant, feminista… i lluitar pels teus drets és sinònim de delinquir i, per tant, susceptible de ser detingut, multat, imputat. A menys Estat social, més Estat penal i punitiu.

Aquesta setmana ha començat la campanya electoral a Catalunya i tot indica que Artur Mas tornarà a guanyar. L’únic president a qui la crisi i les retallades no passaran factura. La seva fórmula màgica: utilitzar les legítimes aspiracions sobiranistes del poble català per tapar unes polítiques que ens han portat a la misèria, l’atur i la precarietat. Artur Mas se’ns presenta com el “salvador” de Catalunya, quan en realitat ens ha conduït al precipici. Nosaltres volem decidir el nostre futur, però també volem un futur i un país sense retallades, sense Millets, sense Montulls, sense Brufaus i sense Feiners.

Mastisores torna, però ja no és aquell innocent Eudard Manstisores, de Tim Burton, que retallava i modelava belles figures. La seva versió més gore la veiem avui a Catalunya i sense passar per taquilla. És la d’Artur Mastisores que per allà on passa deixa un rastre de misèria i desolació, al mateix temps que retalla tot, absolutament tot, el que troba excepte als rics i als seus privilegis.

* Article publicat a Público, 09/11/2012.


%d bloggers like this: