Com lluitar contra una multinacional i no morir en l’intent

Esther Vivas | Público

Més acomiadaments, rebaixa salarial, precarització de les condicions laborals i, en definitiva, treballar “més per menys”. Així ho hem vist en els últims temps en multinacionals com Panrico, Seat, McDonalds, Ryanair, Vodafone… Les grans empreses s’han sumat al carro de la crisi per optimitzar costos. Quina millor excusa que la crisi per retallar i acomiadar. Només cal seguir la recepta que apliquen els governs: “els números no quadren i cal aprimar”. L’eficàcia sí que existeix. O almenys pel que interessa.

Febrer 2011. Telefónica anuncia un benefici rècord de més de deu mil milions d’euros el 2010, un 31% més que l’any anterior i esdevé la companyia espanyola amb majors beneficis anuals de la història. Abril 2011. Telefónica anuncia que retallarà més de 6.000 llocs de treball en els pròxims tres anys, l’equivalent a un 20% de la plantilla a l’Estat espanyol. Motiu: “No surten els comptes”. ¿Perdó?

Als seus treballadors els van dir, aleshores, que “ja no eren rendibles”. Però, d’on van sortir els deu mil milions d’euros de beneficis del 2010? Així va ser com va néixer, a mitjans de 2011, la Plataforma “Sí, soy rentable”, impulsada per empleats de Telefónica Movistar, amb l’objectiu de denunciar la doble moral de la companyia: beneficis i salaris milionaris per a directius sí, acomiadaments i precarietat també .

Les seves accions i flashmobs a la ciutat de Barcelona van sorprendre a propis i estranys. Una nova manera de defensar els drets laborals, amb accions cridaneres i complementàries al sindicalisme de base. Així les seves samarretes blaves i les seves bosses de tela blanca, amb les que es cobreixen la cara, van aparèixer per primera vegada davant de la botiga de Telefónica a Portal de l’Àngel on van debutar amb els seus flashmobs, després va venir una altra a Pl Catalunya amb els indignats, una més davant dels Jutjats Socials a Barcelona coincidint amb el judici per acomiadament a Marcos Andrés per baixes mèdiques justificades, una altra a la inauguració de l’Apple Store a Passeig de Gràcia… Sense treva.

La Fundació Telefónica va celebrar, divendres passat, el “dia del voluntariat”. I des de l’anonimat de les xarxes socials i el sindicalisme alternatiu es va llançar una ciberacció. Objectiu: denunciar l’acomiadament de Marcos Andrés i fer visible la lluita en la pròpia empresa. I es va aconseguir. De 9h a 12h es “va ocupar” el hashtag (HT) que l’empresa havia llançat per promocionar aquesta jornada: # TelefónicaVday. I els tuits a favor de #Marcosreadmisión van aparèixer també al web de la Fundació Telefónica, que publica automàticament una cronologia del seu compte de tuitter. Missió complerta.

I és que les xarxes socials s’han demostrat un molt bon aliat per fer visible l’invisible, donar veu als sense veu. Treballadors d’altres grans multinacionals, com els de Hewlett Packard (HP), també les han utilitzat per amplificar el seu missatge. I en dues ocasions han aconseguit que els seus HT: # hpstopdespidos i # stopdespidoshp fossin trending topic a tuitter.  I això ha donat més visibilitat als seus dos anys de lluita contra els acomiadaments a HP, que ja s’ha cobrat 180 aturats, i a una infinitat d’accions al carrer que han posat contra les cordes a aquesta multinacional: gairebé quaranta concentracions en centres de treball i clients, cinc performances en estands de l’empresa en fires com el World Mobile Congress, SIMO…, catorze “visites” a botigues HP, quatre manifestacions de treballadors, dues aturades, mil metres de pancartes, vint traques, quilos de pintura… Missatge: acomiadar no queda impune.

Lluitar contra una multinacional i no “morir” en l’intent, o no perdre la feina, no és cosa fàcil. Alguns, afortunadament, no es resignen i ho fan. Sense ells i elles no tindríem futur.

*Article a Publico.es, 08/10/2012.


%d bloggers like this: