De l’economia verda, els i les indign@ts i els fòrums socials

Esther Vivas

La defensa dels béns comuns, els ecosistemes i la biodiversitat és avui un dels temes més importants en l’agenda dels moviments socials a l’Amèrica Llatina i això és precisament el que està en joc a la cimera de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible Rio+20, que tindrà lloc el juny 2012 a Rio de Janeiro. El Fòrum Social Temàtic ‘Crisi capitalista, justícia social i ambiental’, que va concloure el passat diumenge 29 a Porto Alegre (Brasil), va servir per establir les bases per a la mobilització social de cara a aquesta cita clau.

L’ofensiva del capitalisme, a través de l’economia verda, per privatitzar tots els àmbits de la vida i la natura s’intensifica. I en un context de crisi econòmica com l’actual, una de les estratègies del capital per a recuperar la taxa de guany consisteix en mercantilitzar els ecosistemes. Així mateix, es presenten les noves tecnologies (nanotecnologia, agrocombustibles, geoenginyeria, transgènics …) com l’alternativa a la crisi climàtica quan aquestes no faran sinó intensificar la crisi social i ecològica que enfrontem.

Tot sembla indicar que la Cimera de Rio+20 servirà per obrir el camí a les empreses i per legitimar les seves pràctiques d’apropiació dels recursos naturals. D’aquí la importància de la Cimera dels Pobles de Rio+20, que se celebrarà dies abans de la cimera oficial, organitzada per un ampli ventall de moviments socials i que presentarà un programa i un full de ruta alternatius.

A Europa i als Estats Units, en canvi, la resistència indignada se centra en la mobilització contra les retallades socials, les privatitzacions, la banca i el pagament d’un deute il·legítim. Temes, paradoxalment, centrals a l’Amèrica Llatina en les dècades dels anys 80, 90 i 2000. Col·locar la qüestió de la crisi ecològica i l’economia verda en l’agenda d’aquests nous moviments socials (indignats, occupiers) va ser una altra de les qüestions repetidament plantejades en el Fòrum Social Temàtic. En definitiva, la necessitat de vincular la lluita per la justícia social amb la lluita per la justícia ecològica.

I una última preocupació va ser present en aquest fòrum, latent en anteriors edicions i que ara pren més urgència en motiu dels últims esdeveniments, el repensar el procés del Fòrum Social Mundial en el context d’obertura d’un nou cicle de protesta social indignada. Els nous moviments socials que hem vist emergir al món àrab i al Magrib, Europa i Estats Units aborden una agenda d’acció al marge dels fòrums socials, que són un instrument d’una època que ja ha passat.

Malgrat l’èxit de la jornada d’acció global del 15O (15/10/2012), la seva coordinació internacional va ser més aviat feble. Deu anys enrere, en canvi, els fòrums socials (i especialment el Fòrum Social Mundial i el Fòrum Social Europeu) eren un dels principals referents del moviment altermundialista i antiguerra, aleshores en auge, i actuaven com a motor d’un programa i una agenda de lluita contra la globalització neoliberal i la guerra. Això va passar a la història. I ara cal veure de quins nous instruments de coordinació podrà dotar-se aquesta onada indignada. El que és segur, però, és que en aquest camí en construcció cap a nous processos i marcs de treball, l’experiència del Fòrum Social Mundial i de les campanyes i iniciatives altermundialistes del període anterior no hauran estat en va sinó al contrari.

* Esther Vivas ha participat en el Fòrum Social Temàtic a Porto Alegre.


%d bloggers like this: