Ens volen pobres, callades i heterosexuals

femEsther Vivas | Público

La croada del Partit Popular (PP) no només carrega contra drets fonamentals com sanitat, educació, habitatge, treball, sinó, també, contra llibertats sexuals i reproductives. El PP busca imposar un determinat model de societat al servei del capital alhora que masclista i homòfob. Ens volen pobres, callades i heterosexuals.

La setmana passada el Govern proposava a les comunitats autònomes vetar, en la sanitat pública, els tractaments de reproducció assistida (inseminació artificial i fecundació in vitro) a lesbianes i dones soles. Una mesura que atempta contra la igualtat d’accés als serveis públics i discrimina a aquelles persones que se surten de l’estricta “norma” heteropatriarcal. Si ets dona, pobre, lesbiana o no tens parella, prohibit quedar-te embarassada. Pel PP, sense homes no hi ha fills. I la dreta imposa, així, el seu arquetip de família: una, hetero i unida.

Ens trobem davant d’un Govern que s’escandalitza perquè dues dones puguin ser mares, dos homes pares, que una dona sola pugui tenir filles i fills, però que no sent la més mínima vergonya en aplicar unes polítiques generadores de fam, atur i desnonaments. La doble moral dels que no tenen principis. Obedients tan sols a la doctrina del capitalisme i el patriarcat.

Ahir a l’escrache feminista davant del Ministeri de Sanitat a Madrid, per, justament, condemnar aquesta mesura, la repressió va ser la resposta. Un Govern que persegueix i criminalitza als que no callen. La “política de la porra” és l’altra cara de la “política de les tisores”.

Un altre exemple. El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat planeja ara deixar fora de les estadístiques de maltractaments a les dones que, malgrat ser agredides, no passin per l’hospital o estiguin en ell menys de 24 hores. El que significa invisibilitzar la majoria dels casos. No sigui que les xifres es disparin, suposo. Segons, l’Observatori per a la Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial, en el primer trimestre del 2013, unes mil cent dones al mes van presentar part de lesions al denunciar atacs masclistes. Encara que aquestes són una minoria. El 2012, per exemple, únicament l’11% de les 128.000 denúncies fetes van aportar aquest part. Per a alguns, sembla, és millor amagar, o maquillar, la realitat en lloc de combatre-la.

I a tot això cal sumar l’ofensiva del ministre Alberto Ruiz-Gallardón per reformar la, ja limitada, Llei de l’avortament i tornar-nos a l’època de “les cavernes”. Una modificació que, en paraules del ministre, tindrà lloc en els propers tres mesos. La futura Llei, tot sembla apuntar, serà més restrictiva que la de 1985 i només es permetrà interrompre l’embaràs en certs supòsits molt limitats. Entre els supòsits que s’està discutint eliminar, es troba el de malformació del fetus. Segons Gallardón, la reforma té com a objectiu “augmentar la protecció del dret per excel·lència de la dona: el de la maternitat”. I em pregunto: La maternitat en mans de qui? De la dona o de l’Estat? En definitiva, un intent més per part del PP de decidir i legislar sobre el nostre cos.

Aquestes mesures, en definitiva, se sumen a unes polítiques de sortida a la crisi que fan tornar la dona a la llar. Quan es retallen serveis públics com sanitat, prestacions socials diverses, la Llei de dependència…, hi ha tot un treball de cures, invisible, infravalorat, però imprescindible, que acaba sent assumit, un cop més, per les dones. A les nostres esquenes recauen, majoritàriament, les retallades a l’Estat del benestar.

Ens enfrontem a un Govern de dretes, masclista i homòfob. I la resposta només pot ser d’esquerres (i no de “paraula” sinó d’acció al carrer), feminista i a favor de les llibertats sexuals.

*Article publicat inicialment en castellà a Publico.es, 23/07/2013.

1 comentari

Trackback this post


%d bloggers like this: