Juan Carlos, per què no calles?

Esther Vivas | Público

El rei Juan Carlos vol posar pau i ordre. La seva pau i el seu ordre. Ahir ho va deixar clar. Amb la seva missiva assenyalava que en moments de crisi cal interioritzar dues qüestions fonamentals “que només superarem les dificultats actuals units” i “que des de la unió i la concòrdia hem de recuperar els valors de la Transició”. Ni una cosa ni l’altra.

¿Units amb qui? Ja que o bé s’imposa l’interès de la minoria -com succeeix avui- o triomfa la voluntat de la majoria. Aquí no hi ha mitges tintes. No tots anem en el mateix vaixell. El capital econòmic i financer vol aprofitar la crisi per reorganitzar la societat en funció dels seus interessos particulars. Sortir reforçat de la crisi, amb menys drets socials, laborals i democràtics. I així ho veiem dia rere dia, retallada rere retallada. Ens volen fer pagar el cost d’una crisi que no hem creat. La seva crisi no és la nostra. Les seves receptes anticrisi no són les nostres i no ens beneficien, encara que ens vulguin fer creure el contrari. Superar les “dificultats actuals” només serà possible si la voluntat del 99% preval per sobre dels interessos particulars de l’1%, de l’elit financera i els polítics al seu servei. Units sí, però els de baix contra els de dalt.

¿Remar junts? No es “rema junts” per força, sota la imposició d’una Constitució que nega el dret a l’autodeterminació dels pobles. El monarca deia en la seva carta que “el nostre model de convivència” està amenaçat. Però els que l’amenacen són aquells que neguen la llibertat dels pobles a decidir el seu futur. Un “model de convivència” sense dret a decidir no és convivència ni és res. I les aspiracions de sobirania no són una “quimera”, com deia en la seva missiva, són un dret legítim. El que és una “quimera” és pensar que la gent es quedarà a casa amb tot el que està passant i que el poble català romandrà de braços creuats quan se li nega la sobirania. Aquí qui que persegueix una “quimera” és el rei.

I, ¿quins valors recuperar? No són en els “valors de la Transició” on cal buscar la inspiració per afrontar el present, sinó en els de la lluita de l’antifranquisme i de la resistència contra tots els falsos consensos que ens van imposar des de la pròpia Transició. El règim actual travessa els seus pitjors moments. L’edifici construït el 1978 té profundes esquerdes. I no s’han de tapar sinó, al contrar, aprofundir-hi. Quan el mite de la “immaculada Transició” s’enfonsa, la seva invocació per part del rei sona entre tragicòmica i esperpèntica. L’intent desesperat per salvar un vaixell abans del naufragi.

Diuen que els elefants, als quals el monarca tracta amb poc afecte, tenen molt bona memòria. La Transició va imposar l’oblit i la desmemòria. Potser hauríem d’aprendre dels elefants i recuperar la memòria i lluitar contra aquells que, imposant la Llei del més fort, acaben amb les nostres vides i neguen els nostres drets socials i nacionals.

Ens demanava el rei recuperar els valors de: “el treball, l’esforç, el mèrit, la generositat, el diàleg, l’imperatiu ètic, el sacrifici dels interessos particulars en nom de l’interès general”. No sembla que la Corona sigui un exemple d’aquests valors. Tampoc l’elit financera que es basa en la competència, el benefici a curt termini, l’especulació, l’enriquiment fàcil… a costa de tot i de tots.

“Els valors d’una societat sana i viva” als quals fa referència no són ni els de la Transició, ni els de la Constitució, ni els de la Monarquia, ni els del Capital són els que emanen de les lluites socials, de la marea indignada nascuda el 15M, de les mobilitzacions contra les retallades i, per molt que li pesi al rei, de la manifestació de l’11 de setembre a Catalunya, el missatge de la qual no deixa lloc a dubtes sobre la voluntat del poble català i la seva opinió sobre el règim de la Transició i els seus “valors”.

Fa uns anys el rei mostrava la seva creença en el “consens” fent callar autoritàriament a Hugo Chávez. Ara ens toca entre tots fer-lo callar a ell.

* Article publicat a Público, 19/09/2012.


%d bloggers like this: