Llavors en perill

Esther Vivas | El Periódico Gourmet’s

“Gra que en diverses formes produeixen les plantes i que en caure o ser sembrat produeix noves plantes de la mateixa espècie”. D’aquesta manera, el diccionari defineix la paraula “llavor”. Però, en realitat, una “llavor” és molt més. La llavor és el primer pas a la vida, al fruit, a l’aliment. Tot i que que, malgrat el paper central que juguen en l’agricultura, avui moltes llavors es troben en perill d’extinció.

Si al llarg de 12.000 anys d’agricultura, es van utilitzar unes 7.000 espècies de plantes i milers de races d’animals per a l’alimentació; actualment, segons dades del Conveni sobre Diversitat Biològica, només quinze varietats de cultius i vuit d’animals representen el 90% del nostre menjar. Aquesta pèrdua d’agrodiversitat no només té negatives conseqüències ecològiques sinó que implica la desaparició de sabers, principis nutritius i coneixements gastronòmics i amenaça la nostra seguretat alimentària en dependre d’uns pocs cultius.

La globalització alimentària, en el seu camí per a mercantilitzar i fer negoci amb els aliments, ha contribuït, en molt pocs anys, a la desaparició de centenars de varietats agrícoles i ramaderes. I han prevalgut aquelles que millor s’adaptaven a les necessitats del mercat: bona aparença, més productives, necessitat de menys cures, que podien ser traslladades llargues distàncies sense malmetre’s, etc.

L’agricultura industrial i intensiva, a partir de la Revolució Verda, en els anys 60 i 70, amb el teòric fi de millorar i modernitzar la producció agrícola i alimentària, va acabar imposant llavors industrials, desacreditant les llavors camperoles i privatitzant-ne el seu ús. Mitjançant la signatura de contractes, la pagesia va passar a dependre de la compra anual de llavors, sense possibilitat de poder-ne guardar després de la collita ni plantar-ne la següent temporada.

Les llavors, que representaven un bé comú, van ser privatitzades, patentades i, en definitiva, segrestades. I actualment el mercat mundial de llavors està extremadament monopolitzat:  deu empreses en controlen el 70%.

“Som víctimes d’una guerra pel control de les llavors. I el resultat d’aquesta guerra serà determinant pel futur de la humanitat, perquè de les llavors en depenem tots i totes per a la nostra alimentació quotidiana”, afirmava el moviment internacional de La Vía Campesina. Prenguem-ne nota.


%d bloggers like this: