Mercadona i SAT: Qui són els lladres?

Esther Vivas | Público

Treure d’un supermercat nou carrets de la compra amb productes alimentaris de primera necessitat sense passar per caixa per donar-los als qui més ho necessiten sembla ser constitutiu de delicte; vulnerar drets laborals, pagar un preu de misèria als productors agrícoles i acabar amb els camperols locals… queda impune davant la Llei

Aquesta és la conclusió que podem treure de l’acció portada a terme pel Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), quan aquest dimarts 7 d’agost van entrar a dos supermercats, un Mercadona a Écija (Sevilla) i un Carrefour a Arcos de la Frontera (Cadis), van recollir aliments bàsics, van sortir del primer per la porta sense pagar i els van lliurar a col·lectius necessitats.

Després d’aquesta acció, el ​​ministre d’interior Jorge Fernández Díaz ha donat ordre de “busca i captura” per als sindicalistes que la van portar a terme, afirmant que “tots som conscients que la gent ho està passant malament, però el fi no justifica els mitjans “. Encara que per a Fernández Díaz si hi ha mitjans que són justificats per determinats fins. Els sindicalistes del SAT no poden treure aliments d’un supermercat per donar-los a les persones més desafavorides, però el govern del PP sí que pot retallar la prestació d’ocupació, el salari dels funcionaris, augmentar l’IVA… amb l’”hipotètic” fi de “treure’ns de la crisi”. És clar que el que val per a uns, no val per a altres.

Ara Mercadona ha presentat denúncia contra aquells que van dur a terme aquesta acció per, entre d’altres, “sostracció de menjar”, però cal preguntar-nos aquí: “Qui són els lladres?”.

Els supermercats en el transcurs de les últimes dècades han generalitzat un model de producció, distribució i consum d’aliments que ha tingut conseqüències dramàtiques per a la pagesia, el petit comerç, els drets laborals i el medi ambient. Carrefour i Mercadona són els màxims exponents d’aquestes pràctiques a l’Estat espanyol a l’encapçalar el rànquing de les grans empreses que dominen el sector de la venda al detall. Tots dos supermercats sumen gairebé el 40% de la quota de mercat de la distribució d’aliments, segons dades del 2007.

A l’Estat espanyol, tan sols set cadenes de supermercats controlen el 75% de la distribució de menjar. Es tracta, després de Carrefour i Mercadona, d’Eroski, Alcampo, El Corte Anglès i les dues principals centrals de compra majoristes Euromadi (amb Spar, Schlecker, Corporació Alimentària Guissona…) i IFA (amb Condis, Coaliment, Supersol …). Mai el mercat de la distribució d’aliments havia estat en tan poques mans. El que proporciona a aquestes empreses un enorme poder a l’hora de decidir què mengem, quin preu paguem per allò que consumim i com es produeix.

Així mateix, els supermercats determinen un model d’agricultura i de pagesia on les produccions familiars i a petita escala no tenen cabuda, promovent un model d’agricultura industrial, intensiva i insostenible. El monopoli exercit pels supermercats i la pressió als agricultors ha conduït a una situació on aquests cada vegada cobren menys per allò que cultiven. Els preus en origen dels productes agrícoles han arribat a multiplicar-se fins per onze en destí, segons dades del sindicat agrari COAG. I es calcula que més del 60% del benefici final del preu del producte es concentra en els supermercats. Actualment, a l’Estat espanyol poc més del 5% de la població activa és pagesa.

El model de distribució comercial dels supermercats comporta també conseqüències negatives per als qui formen part de la seva plantilla laboral. Els treballadors d’aquests centres estan sotmesos a una estricta organització laboral neotaylorista caracteritzada per ritmes de treball intensos, tasques repetitives i rutinàries, causants d’esgotament, estrès i malalties laborals pròpies del sector. Pel que fa a les condicions contractuals, prevalen els baixos salaris i els horaris atípics que generen en els treballadors serioses dificultats per conciliar la seva vida laboral amb la social i familiar.

Tot i que Mercadona ha buscat treballar-se una imatge d’empresa familiar, preocupada pel benestar dels seus treballadors i consumidors, igual que les grans cadenes del sector, destaca per imposar unes condicions de treball abusives i practica una política de gestió de la mà d’obra que es basa en el manteniment d’una pressió constant als treballadors per assegurar el seu rendiment. A l’Estat espanyol, una de les principals lluites sindicals contra una empresa de la gran distribució va ser, precisament, la mantinguda l’any 2006 pels treballadors de Mercadona al Centre Logístic de Sant Sadurní d’Anoia. A més Mercadona ha tingut diverses sentències contràries, per acomiadaments improcedents i assetjament a la feina, durant els últims anys.

Avui qui hauria de donar explicacions davant els jutges no són els sindicalistes del SAT amb Juan Manuel Sánchez Gordillo al capdavant, sinó el propietari de Mercadona, Juan Roig, per les pràctiques abusives de Mercadona, que li han permès amassar una de les principals fortunes del país, i ja de pas per a donar explicacions dels foscos fils que mou rere les bambolines de la política valenciana.

L’acció portada a terme pels sindicalistes del SAT pot ser il·legal, però en el context de crisi aguda en què ens trobem és del tot legítima, mentre que precaritzar les condicions laborals dels treballadors és, lamentablement, legal però no té res de legítim. I cada vegada més persones són conscients d’aquest fet. D’aquí que davant la legitimitat i el suport a aquestes mobilitzacions, l’única opció del poder sigui la repressió i la criminalització. Solidaritat, doncs, amb aquells que no es resignen i lluiten.

* Article publicat a Público, 09/08/2012.


%d bloggers like this: