Per què l’11 de setembre encerclarem La Caixa?

pclcEsther Vivas | Público

L’11 de setembre s’espera una gran mobilització social a Catalunya a favor de la independència. L’Assemblea Nacional Catalana compta ja amb més de 300 mil persones apuntades a La Via Catalana per la Independència, la cadena humana que unirà Catalunya de nord a sud, al llarg de 400km , i que té per objectiu, juntament amb la demanda d’independència, pressionar a les forces polítiques perquè la consulta del 2014 sigui una realitat i s’estableixi, d’una vegada per totes, la data de celebració.

En el marc d’aquesta iniciativa, el Procés Constituent, impulsat per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, ha convocat a encerclar La Caixa, la màxima expressió del capital financer català. Es tracta d’una acció que se suma a la Via Catalana, amb les seves pròpies especificitats, assenyalant que drets socials i nacionals són indissociables. Per a molts, una Catalunya en mans dels mateixos de sempre, no ens serveix. Volem decidir, però decidir sobre tot.

Alguns diuen que el primer és la independència, i que després ja veurem. Que amb aquesta s’acabarà l’atur, la pobresa, la fam. Com si la independència fos un mannà diví. Aquest, però, és un argument fal·laç . Sinó, que ho preguntin a Grècia, Portugal, Irlanda, Xipre o al mateix Estat espanyol. Ser independents implica treure’ns de sobre, també, les urpes de la Troica. L’Europa del poder financer no dóna llibertat als pobles. No hi ha independència veritable sota el jou del deute, el xantatge de la prima de risc i dels “mercats” .

Altres afirmen que “Madrid ens roba” , i que si diem “Adéu a Espanya”, problema resolt. Res més lluny de la realitat. La veritat és que tenim els lladres a casa i es diuen Millet, Montull, Fainé, Crespo, Pujol, Brufau… i tants d’altres. A on anem amb un país en mans de les 400 famílies de sempre? Avançar cap a la independència, implica preguntar-se: independència per a què i per a qui. El debat obert avui a Catalunya és una oportunitat per trencar amb l’injust marc legal establert i per repensar les bases del nostre model de societat. Ser independents sí, però per obrir un procés constituent que ens permeti decidir, a tots, quin país volem.

Per aquests motius i més, l’11 de setembre som molts els que encerclarem La Caixa. Ho fem, també, perquè els bancs són els màxims responsables de la crisi i La Caixa és el banc més gran de Catalunya. Entitats financeres que per salvar-se elles, ens han enfonsat, a la majoria, en la més absoluta misèria. Mai serem lliures, ni independents, si estem sotmesos a les seves polítiques.

Així mateix , és vox populi que La Caixa no vol la consulta. La “pau social” és el màxim garant dels seus beneficis i l’Estat espanyol la seva principal font de negoci. El Sr. Fainé i companyia, la legitimitat dels quals no passa pel seu millor moment, s’han guardat de criticar el procés sobiranista, no fos que s’iniciés una campanya ciutadana en contra seu. Tampoc, però, s’han posicionat a favor. Que ningú cregui que La Caixa encapçalarà el camí cap a la independència. Si poden, segur, el boicotejaran. Les seves lleialtats s’han demostrat amb la família reial, al capdavant del Regne d’Espanya, garantint un retir daurat a la Infanta Cristina a Suïssa, com a responsable de l’Àrea Internacional de la Fundació La Caixa, i augmentant-li el sou a 320.000 euros anuals, no sigui que amb la distància es deprimeixi. I en el cas de donar suport a aquest procés, si no li queda més remei algun dia, ja s’encarregarà prou d’amarrar-lo segons els seus interessos, contraris als de la majoria.

Quin país tindrem si al capdavant es troba un banc que desnona a famílies i ens estafa mitjançant les preferents? La Caixa ens diu: “Tu ets l’estrella”. Si tant ens estima perquè ens roba anualment milions d’euros mitjançant les autopistes de pagament? Abertis, el principal operador del mercat català de peatges, té en La Caixa al seu principal accionista. Poca independència tindrem, en mans de lladres. Per això, a la diada de l’11 de setembre, en el marc d’una mobilització històrica, serem molts encerclant La Caixa.

*Article publicat inicialment a Publico.es, 05/09/2013.

1 comentari

Trackback this post


%d bloggers like this: