Pur teatre

rajoyEsther Vivas | Público

Teatre. Ni més ni menys és el que semblava ahir el ple extraordinari del Congrés. Aplaudiments a favor, esbroncades en contra, sobreactuació, públic en peu i el guió d’una obra dramàtica, previsible i repetitiva que sonava a déjà vu. A destacar algunes frases dels seus intèrprets principals: “No em declararé culpable perquè no ho sóc”, “Em va enganyar, i el vaig creure”, “Vagi-se’n pel bé d’aquest país”, “Em vaig equivocar”. Res a envejar als clàssics.

Mentrestant, aquells que hem seguit, per televisió, l’espectacle ens hem sentit estafats. Mantenim amb els nostres impostos aquest teatre, i se’ns riuen a la cara. Abanderats d’organitzacions mafioses s’erigeixen com a defensors de l’honestedat. Els seus lacais els ovacionen. I volen que ens creguem l’argument amb obres de pèssima qualitat.

Com a teló de fons la corrupció: el cas Bárcenas. I tots se’n renten les mans. Desconeixen que ens hem llegit el guió original i que ens sabem la història de memòria. Ens diuen que els que abans era “amants” i mantenien privada correspondència via SMS (encara recordo com un li deia a l’altre: “Sigues fort”) en realitat no s’estimaven. Que mai va haver amor veritable. I el capdavanter de l’honestedat, en el seu combat cos a cos amb el personatge principal de l’obra, no era més que el capo d’un altre grup mafiós. ER(R)E que ER(R)E.

El teatre parlamentari no està en crisi. Els seus intèrprets cobren molt bons salaris i obtenen, com van reconèixer ahir, alguns sobresous. Això sí, segons diu el guió, ni en sobres ni en negre ni en anotacions a mà en paper arrugat. # FindelaCita.

Argument poc original. Abans d’ahir s’interpretava una obra semblant a Barcelona a càrrec de l’erari català. La creació made by Millet & Montull, amb decorat del Palau de la Música, coincidia en contingut: presumptes culpables que s’afirmen innocents, “depuració de responsabilitats” cridaven d’altres, finançament il·legal, tracte de favor. Res de nou sota el sol.

I acabo recordant el famós bolero ‘Puro Teatro’: “Igual que en un escenario, finges tu dolor barato, drama no es necesario, ya conozco ese teatro. Viendo que bien te queda el papel, después de todo parece que esa es tu forma de ser (…) Teatro, lo tuyo es puro teatro, falsedad bien ensayada, estudiado simulacro (…) Perdona que no te crea, me parece que es teatro”. La seva política és pur teatre.

*Article publicat a Publico.es, 02/08/2013.

1 comentari

Trackback this post


%d bloggers like this: