Violència policial, mentides i cintes de vídeo

meEsther Vivas | Público

Mentides i més mentides. A això ens té acostumats el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya quan es tracta de violència i abusos policials. Primer van ser les bales de goma que no existien, en el lloc on Ester Quintana va perdre un ull a causa, precisament, d’un tret seu, en el marc de la vaga general del 14 de novembre de 2012 a Barcelona. Ara, els cops i patades a Juan Andrés Benítez, que va morir després de la pallissa propinada pels Mossos d’Esquadra en la seva detenció, el passat 6 d’octubre a Barcelona. Violència policial, mentides i cintes de vídeo, encara que més que cintes, en els temps que corren, hauríem de parlar de dispositius mòbils i YouTube. Ambdós fets van ser àmpliament documentats en aquest format i van circular per Internet. Negar la seva evidència significa negar la realitat o mentir.

La violència policial s’ha convertit, en els últims temps, en moneda de canvi davant d’un context de crisi i creixent descontentament ciutadà. A menys Estat social, més Estat penal i punitiu. Ho hem vist en reiterades ocasions: càrregues indiscriminades en les últimes jornades de vaga general, violència policial en els desallotjaments d’indignats ja sigui a plaça Catalunya, a Sol o en d’altres indrets de l’Estat, detencions preventives, ferits greus en manifestacions. Por. Volen que tinguem por a sortir al carrer, a protestar, a reivindicar el que considerem just i ens estan robant. Violència policial per atiar la por dels de baix.

Avui el conseller d’Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, no ha tingut mes remei que retractar-se de les seves paraules la setmana anterior, quan va defensar a capa i espasa l’actitud dels Mossos en la detenció de Juan Andrés Benítez. Sense proves fefaents va concloure. Les imatges explicaven una altra història: puntades de peu i cops dels agents a un Juan Andrés Benítez immobilitzat a terra. Després, arribava la seva mort. Alguns veïns, que van gravar des dels balcons els fets, van denunciar amenaces i coaccions dels Mossos perquè esborressin les imatges.

La jutge del cas ha imputat aquest matí a vuit agents per presumptes delictes contra la integritat moral, la vida, obstrucció a la justícia i coaccions. Espadaler ha repetit el guió, estrenat ja pel seu antecessor Felip Puig en el cas d’Ester Quintana i les bales de goma, i “donde dije digo digo diego”. El Departament d’Interior ha apartat de les seves funcions als agents implicats. Ni parlar, però, de dimissió.

Ja ho va dir en el seu moment Felip Puig en una entrevista: “El nostre sistema de seguretat no acaba sent prou dissuasiu, no fa suficientment por, és massa tou per a poder imposar-se”. Aquí rau el seu objectiu, la por. La nostra por. I afegia: “Hem arribat aquí perquè no vam saber tallar actituds que posaven en dubte, per exemple, la propietat privada; hem de deixar de riure perquè això comença a ser greu”. Imagino que per greu l’exconseller i el seu actual successor entenen l’ocupació d’habitatges buits propietat de bancs per part de desnonats, l’ocupació d’entitats financeres per estafats per les preferents, l’ocupació d’hospitals, ambulatoris, escoles, universitats pels que lluiten contra les retallades. Per a més inri, en la mateixa entrevista Puig afirmava: “La policia sempre està al costat de la democràcia, de la gent normal”. Sí consellers sí. Preguntin a gent normal… com a Ester Quintana o Juan Andrés Benítez si estigués viu.

*Article publicat inicialment en castellà a Publico.es, 04/10/2013.


%d bloggers like this: