Una ressenya del llibre ‘Resistencias Globales. De Seattle a la crisis de Wall Street’
Gemma Garcia | La Directa
Fa deu anys, milers de persones es van manifestar contra l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i els seus projectes liberalitzadors a Seattle. Entre el 29 de novembre i el 3 de desembre de 1999, aquesta ciutat nord-americana de 600.000 habitants i amb un important moviment sindical va ser la protagonista arreu del món. El 30 de novembre, prop de 100.000 manifestants van aconseguir conduir la Ronda del Mil·lenni al fracàs a través del que es va anomenar la Batlla de Seattle.
Ara, una dècada després del que es va considerar l’inici del període d’auge del moviment antiglobalització, Esther Vivas i Josep Maria Antentas han publicat el llibre Resistencias Globales. De Seattle a la crisis de Wall Street. La idea era clara: “Els deu anys transcorreguts des de Seattle eren un bon moment per aturar-se i analitzar què havien significat aquests anys de mobilitzacions contra la globalització capitalista, quines alternatives s’han plantejat i quines han estat les principals fites”, afirmen.
Resitencias Globales recull un conjunt d’articles i assajos que recorren la darrera dècada, des de l’arrencada de Seattle i aturant-se en totes aquelles protestes organitzades contra l’enemic comú del moviment contra la globalització capitalista: el grans organismes econòmics internacionals que decideixen les directrius del comerç i les finances mundials. En total, 38 articles que –ordenats cronològicament, de 2001 a 2009– aborden els esdeveniments i protestes organitzats contra el Banc Mundial, el G8, la FAO, el G20 o l’OTAN i el conjunt del moviment contra el deute extern, el moviment contra la guerra, les mobilitzacions contra la privatització de l’aigua a Sud-àfrica, les resistències a la gran distribució comercial i la trajectòria dels fòrums socials. El conjunt dibuixa les ziga-zagues d’un moviment que va créixer fins el 2001 i va revifar amb les mobilitzacions contra la invasió de l’Iraq fins a col·locar-se en una fase més dispersa i fragmentada a partir de 2003.
Contracimeres
Durant l’etapa post-Seattle, es van produir diverses protestes de confrontació directa arreu del món. Resistencias Globales presenta un balanç de les mobilitzacions que van tenir lloc a Davos amb motiu de la reunió del Fòrum Econòmic Mundial (FEM) el 2001 i el Fòrum Social Mundial de Porto Alegre –simultani– que proclamava als quatre vents “Un altre món és possible!”. Aquell va ser un any d’especial importància pel moviment contra la globalització capitalista a l’Estat espanyol i especialment a Catalunya. Després de les contracimeres a Praga i a Niça, va arribar el torn de Barcelona, on el Banc Mundial va descarrilar. L’èxit de la campanya, que va significar la cancel·lació de la cimera i el renaixement de les lluites a Catalunya i a l’Estat espanyol –com Sintel, el Pla Hidrològic Nacional o la lluita contra la llei d’estrangeria, entre d’altres–, va enfortir les lluites locals i va suposar un gran revés pel govern del PP i de Convergència i Unió. Un any més tard, el març de 2002, la cimera de caps d’Estat que es va celebrar a Barcelona va reactivar una nova campanya sota el lema “Contra l’Europa del Capital”. Fora de casa nostra, les protestes també van tenir un altre moment clau, concretament a Gènova, on aquell mateix any es va reunir el G8.
Més enllà de les contracimeres, el llibre destaca les mobilitzacions massives contra la guerra de l’Iraq dels anys 2003 i 2004 i el sorgiment i la trajectòria dels fòrums socials. Per una banda, els fòrums europeus de Florència (2002), París (2003) i Londres (2004) i, per l’altra, els fòrums mundials de Porto Alegre (el Brasil) de 2001 i de Mumbai (l’Índia) el 2004.
Resseguint aquesta sèrie de textos, no tan sols es radiografien les resistències globals al neoliberalisme durant aquest període, sinó que també es detecten les sinergies, les dificultats i els reptes que han aparegut al seu si. L’extensa bibliografia que acompanya bona part dels articles permet ampliar i aprofundir en tots aquests episodis de lluita.
*Notícia publicada a el setmanari La Directa, núm. 164, 09/12/2009.
