Dones de BCN!

Eulàlia Iglesias | Time Out

Són només deu, però són la prova que qui està arriscant més, innovant més, treballant més, a Barcelona, són les dones que hi viuen. No en va, la ciutat és plena de noms de dones i moltes dones hi han protagonitzat fets històrics.

Barcelona és una ciutat de dones. La tradició cristiana la va situar sota la protecció de tres patrones, santa Eulàlia, la Mare de Déu de la Mercè i santa Madrona. I els noms dels carrers de la ciutat donen fe de les princeses romanes, reines medievals, burgeses i militants feministes, escriptores, polítiques, ballarines i obreres que han marcat la seva història. Al Time Out ens volem fer ressò de les dones que estan movent el present de Barcelona a través d’aquesta mostra petita però significativa de figures femenines dels àmbits més diversos.

L’emergència dels moviments socials també ha posat a la palestra la feina de tantes dones que fa anys que treballen des de la base per construir un món millor, d’Ada Colau a Teresa Forcades passant per Carme Forcadell. Però com ens recordava Esther Vivas, la crisi i les retallades en àmbits com ladependència estan tornant a confinar moltes dones a les tasques de la llar. I és que encara queda molt per fer en termes d’igualtat de sexe. Per això des d’aquí reivindiquem, però sobretot celebrem, les dones de Barcelona.


—————————————————————————————————————————————–

Esther Vivas, activista i investigadora

ev_to

Com et vas implicar en la investigació i la militància en els moviments socials?
A finals dels 90 vaig participar en la lluita per l’abolició del deute extern dels països del sud i l’organització d’una consulta social sobre aquest tema. I des d’aleshores…

¿Es pot traçar una connexió entre els moviments antiglobalització de llavors i els indignats d’avui?
Sí, però avui el malestar és més profund perquè ens afecta directament i posa en qüestió tot el sistema.

Quina relació hi ha entre crisi global i polítiques agroalimentàries?
Els mateixos que van especular amb els préstecs hipotecaris d’alt risc especulen ara amb els aliments i provoquen una bombolla alimentària. L’actual model econòmic genera fam en un moment d’abundància i expulsa la pagesia del camp.

Què podem fer els consumidors en aquesta qüestió?
No ens preguntem què hi ha rere el que mengem. La informació és poder. No és el mateix comprar en un mercat que en un súper. Cada cop sorgeixen més alternatives quotidianes, com els horts urbans i les cooperatives de consum. Però també són imprescindibles els canvis polítics.

Hi ha moltes dones ‘liderant’ les protestes socials.
Fa anys que les dones tenen un paper clau i cal fer-lo visible. Però també és necessari normalitzar la presència de la perspectiva feminista en el discurs general de protesta. Perquè encara ens queda molt per fer…


*Podeu llegir el reportatge íntegre a Time Out, 7-13 març, 2013.

Facebook
Twitter
Instagram
Whatsapp
LinkedIn
Telegram
Cart Overview