Telenotícies | TV3
Els moviments socials que avui s’apunten certs èxits, almenys de moment, com la tramitació de la ILP sobre la dació en pagament, provenen, en part, d’una mobilització que va culminar ara ha fet deu anys: la del “No a la guerra”. Barcelona no havia viscut mai una manifestació semblant, encapçalant una ventada popular que es va deixar sentir en 800 ciutats. Sense el protagonisme dels partits, sense la potència actual de les xarxes socials, la protesta contra la invasió imminent de l’Iraq va aconseguir un amplíssim consens social.
Ara, experts i membres de la Plataforma Aturem la Guerra, que va mobilitzar la ciutadania, han valorat aquella protesta i la situació a l’Iraq deu anys després de la invasió. El diagnòstic: 600.000 morts, ruptura del teixit social, i estructures de poder imposades que perpetuen l’ocupació. Creuen que la mobilització no va aconseguir aturar la guerra, però va despertar una consciència nova en la societat.
Esther Vivas, investigadora en moviments socials, explica que “es va generar una important mobilització contra les mentides del Partit Popular arran dels atemptats a Madrid” i assegura que “tot això no hauria estat possible sense la mobilització social prèvia contra la guerra i contra la globalització neoliberal“. També veu una relació entre aquella experiència, de la qual va quedar un “fil roig” que després ha tornat “a sortir en altres moviments, en altres moments”.
Molts d’aquells activistes que van organitzar la Plataforma Contra la Guerra continuen col·laborant amb moviments socials. Alguns d’ells, a la mateixa plataforma, que encara està activa.
Altres notícies relacionades
