El nostre futur està en joc

Esther Vivas | El Periódico

Els més joves s’estan alçant en defensa del seu futur, i el nostre. Gràcies. Ningú sinó ells sembla adonar-se que o canviem el rumb de les actuals polítiques econòmiques, energètiques i de consum o demà no hi haurà planeta que ens aculli.

La nostra precària vida laboral i social amb prou feines ens permet veure més enllà de les factures per pagar, les tasques domèstiques pendents o tota la feina que no hem arribat a fer. Els polítics, per la seva banda, més interessats en el rèdit electoral immediat, segueixen regalant, d’una banda, quantioses subvencions a empreses que contaminen, mentre, de l’altra, es vesteixen de “sostenibles”. Són els joves, conscients que el seu present i futur està en joc, els que vénen a sacsejar les nostres consciències.

Molts de nosaltres vam sortir al carrer després de la crisi financera per cridar que “no som mercaderies en mans de polítics i banquers”. L’especulació urbanística, la connivència publico-privada, el desmantellament dels serveis públics, la corrupció van sacsejar el tauler polític. No obstant això la crisi econòmica té una vessant no només social sinó mediambiental, la qual ha quedat parcialment invisibilitzada, ja que els seus efectes no són immediats. Ara comencem a adonar-nos que ens quedem sense tardors ni primaveres, que la temperatura puja any rere any, que desapareixen varietats agrícoles i ramaderes. Estem veient una sèrie d’impactes que s’acceleraran en un futur immediat.

Els mateixos que promouen un creixement desenfrenat a curt termini, que rescaten la banca, que insten al consum compulsiu, que malbaraten per defecte són els mateixos que ens condueixen a aquest carreró climàtic. Ens diuen que no ens preocupem que la tecnologia ens salvarà, però el problema no és tècnic sinó polític. Si no abordem les causes estructurals del canvi climàtic, poques opcions tenim per solucionar-lo.

Campanya publicitària rere campanya publicitària, s’afirma que la resposta és a les nostres mans, en reciclar, en fer un ús conscient de l’aigua i l’electricitat. I òbviament hi ha una part de responsabilitat individual, però aquells que carreguen la culpa sobre les nostres espatlles són els mateixos que promouen unes polítiques insostenibles i donen suport a una indústria que contamina dia sí dia també. La solució no és individual sinó col·lectiva.

Per sort els joves han dit que “ja n’hi ha prou”, com ho van fer en el passat aquells que es van alçar contra la globalització neoliberal, com els que el 2011 indignats van sortir al carrer, com han fet les dones aquest 8 de març. Els joves i les dones són avui la punta de llança d’una marea global que apunta al cor del sistema, aquell que es lucra amb la vida, ja sigui de persones, plantes o animals. El problema no és el clima, “és el capitalisme estúpid”, que deia la cèlebre frase. És en aquesta rebel·lió ecofeminista on hi ha futur, és aquí on resideix l’esperança.

Facebook
Twitter
Instagram
Whatsapp
LinkedIn
Telegram
Cart Overview