No m’agraden les princeses

Esther Vivas | El Periódico

Mai m’han agradat els contes de princeses, ni les disfresses ni les joguines d’aquest tipus. No m’agradaven de petita, i encara m’agraden menys ara de gran. I no perquè sigui antimonàrquica, que també, sinó pels missatges que transmeten, que si les nenes han de ser dolces, delicades, que han d’esperar el seu príncep blau, que són dèbils, que els cal ajuda. Tot això contribueix a com les nenes es veuen a si mateixes i com els altres les perceben, i estableix les bases de la desigualtats de gènere i la violència masclista.

Aquestes històries de jocs de princeses, plenes d’estereotips i tòpics, que ens poden semblar cosa d’una altra època, i més amb l’auge del moviment feminista actual, en realitat formen part de la nostra quotidianitat. I aquests dies de Nadal, si parem atenció, en trobarem nombrosos exemples. Ho assenyalen les dades que recull anualment el Consell de l’Audiovisual de Catalunya després d’analitzar desenes d’espots que s’emeten per festes. Si prenem les xifres de la campanya de Nadal de l’any passat, 9 de cada 10 anuncis de joguines contenien estereotips femenins. I malgrat que ha disminuït la publicitat amb tòpics que perpetuen rols masculins, la que assigna estereotips a les nenes ha augmentat un 20% respecte l’any anterior. En concret, aquells anuncis on apareixen nenes jugant només amb nenes o jugant amb nines han crescut.

Masclisme en edats primerenques

El masclisme, més o menys subtil, és sempre allà, i comença a edats primerenques, fins i tot abans de néixer, quan el primer que et pregunten quan estàs embarassada és si esperes un nen o una nena. En funció de la resposta, s’associa tota una sèrie d’expectatives a aquella personeta, se li regalen certes joguines o se li compra una roba en concret. De fet, la majoria de botigues i centres comercials classifiquen les peces de vestir de les criatures, fins i tot la dels nadons, en funció del sexe, amb un omnipresent blau pels infants amb penis i rosa pels que tenen vulva. La imposició de determinats rols de gènere depenent del sexe no fa sinó començar a partir d’aquí.

A les nenes se les considera cuidadores, preocupades per la seva imatge i forma de vestir. Les joguines adients per a elles, segons molts catàlegs, són les cuinetes, els estris de neteja, els tocadors de bellesa, el pack de perruqueria o les nines sovint vestides de rosa i amb un cos perfectament normatiu. Els nens, en canvi, ens diuen que són moguts, atrevits, inquiets. Per això se’ls ofereixen jocs de cotxes, bricolatge, pirates, astronautes, policies o bombers. Des de ben petits se’ns educa en les funcions socials que el sistema patriarcal ens assigna depenent del nostre sexe , i se’ns encotilla en un sistema d’identitats binari. Clar que alguna cosa ha canviat, i avui podem veure també a alguna nena vestida de bomber o un nen jugant a cuinetes en determinats catàlegs nadalencs de joguines. Tanmateix, aquesta no és la norma. La gran part dels anuncis de jocs, en plena època del #MeToo, segueix transmeten els estereotips de gènere de sempre.

Cada cop afortunadament més mares i pares es rebel·len contra aquesta imposició. Un exemple el tenim en la Comissió de Gènere de l’escola Fructuós Gelabert a Barcelona que, des de que es va crear fa dos anys, coincidit amb les festes de Nadal difon material audiovisual per sensibilitzar sobre aquesta qüestió. Si l’any passat van elaborar un conjunt de tres vídeos, sota el títol La revolució de les joguines, on els joguets tenien vida pròpia, s’organitzaven en assemblea i es manifestaven per acabar amb l’ús que es feia d’ells per imposar determinats rols de gènere, enguany amb el vídeo-nadala Atrapades en el gènere (fuig, fuig, fuig), versionen la cançó clàssica del Fum fum fum amb una lletra que insta als infants a rebel·lar-se contra el sexisme. Un vídeo que ja s’ha fet viral.

El problema no és, en la majoria de casos, la joguina sinó el caràcter que se li dona. Això fa que el joc sigui utilitzat com a instrument per promoure i consolidar les desigualtats de gènere i el sexisme així com actituds violentes, competitives i individualistes, en consonància amb els valors socials que alguns volen hegemònics. El mateix passa amb els dibuixos animats. A vegades el que volem combatre a casa, entra discretament a través de les pantalles i els televisors. Ser-ne conscients és el primer pas per canviar-ho. Tot i que no sempre és fàcil anar a contracorrent de la norma.

Facebook
Twitter
Instagram
Whatsapp
LinkedIn
Telegram
Cart Overview