El part en temps de Covid-19

Esther Vivas | El Periódico

L’emergència sanitària per coronavirus i fins i tot donar positiu en Covid-19 no són motiu perquè t’indueixin el part, donar a llum sense acompanyant, que et separin del teu nadó tot just néixer o que t’impedeixin donar-li el pit. No obstant, són diverses les dones que aquestes últimes setmanes han relatat experiències de part on aquests drets han sigut vulnerats. Ni l’estat d’alarma ni la pandèmia del coronavirus poden justificar pràctiques constitutives de violència obstètrica, una forma més de violència de gènere.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho ha deixat clar en un comunicat, totes les dones, fins i tot les que tenen Covid-19, tenen dret a estar acompanyades per una persona de la seva elecció durant el part, a tenir en braços el seu nadó després de parir i a alletar-lo si així ho desitgen. En cas que la mare hagi donat positiu en coronavirus, ha d’utilitzar mascareta i rentar-se les mans abans i després de tocar la criatura. Llavors, ¿per què no es respecten, aquestes directrius?

Doncs perquè el part, tant des del punt de vista social com sanitari, és considerat una patologia, un procés que pot ser perillós, en què les dones no tenim capacitat de decisió, i en conseqüència hem de delegar en els experts. Les dones acabem per desconfiar del nostre cos i les seves capacitats, pensem que no sabem parir, i assumim com a inevitable el ritual medicalitzat, amb la consegüent supeditació i pèrdua d’autonomia. Així s’ha construït en les societats modernes la mirada hegemònica sobre l’embaràs i el part.

La por del que pugui passar és un dels principals pilars sobre el qual s’erigeix aquest discurs. Una por que no incumbeix només la dona embarassada, sinó que comparteixen una part significativa dels professionals de la salut, i que s’aguditza en un context d’emergència sanitària i estat d’alarma com l’actual. I és això precisament el que explica l’augment de les intervencions en l’atenció hospitalària al part, com ara induccions, cesàries, parts instrumentals, prohibició de parir acompanyada, separació de mare i nadó, que relaten aquests dies diverses dones. Unes pràctiques que al fer-se de manera no justificada, sense donar-ne informació adequada, de vegades sense consentiment, infligeixen un mal físic i emocional en les parteres.

El problema no és el coronavirus en si sinó la mirada al part que tenim. L’estat d’alarma no fa altra cosa que intensificar unes pràctiques que ja existien. De fet, a Espanya, gairebé un de cada quatre naixements, un 25% del total, es produeix mitjançant cesària, mentre que l’OMS considera que una xifra justificable no hauria de superar el 10% o el 15%. El nombre de parts instrumentals és també elevat, amb un dels percentatges més alts d’Europa.

Al País Valencià, la Conselleria de Sanitat va intentar fa uns dies imposar un protocol que prohibia a les dones, tinguessin o no Covid-19, estar acompanyades durant el part, una decisió que finalment va ser cancel·lada a causa de les crítiques d’associacions de matrones i infermeria. No en va el País Valencià és la comunitat autònoma on es practiquen un nombre de cesàries més gran. De fet, si vius allà tens el doble de possibilitats de donar a llum per cesària que si vius al País Basc, ja que en el primer lloc un 30% dels parts es duen a terme per cesària davant el 15% del segon. No pot ser que el nostre codi postal determini el tipus de part que tindrem.

Així mateix, en la mesura que el maneig dels protocols d’atenció al part depenen dels hospitals i del personal que els atén, es poden aplicar de manera arbitrària. Per això, en una mateixa comunitat, en aquest context d’emergència sanitària, alguns hospitals opten per prohibir a les dones estar acompanyades durant el part i a d’altres no. Una cosa que ha despertat crítiques d’alguns professionals de la salut.

En els últims anys, gràcies a la feina que han estat fent associacions en defensa del part respectat s’han aconseguit avanços importants en els drets de les dones a l’hora de donar a llum. L’OMS s’ha pronunciat també de manera contundent per erradicar la violència obstètrica. I cada vegada més professionals sanitaris, malgrat ser reticents a l’ús d’aquest terme, accepten que aquestes pràctiques existeixen i que és necessari eliminar-les. La situació d’emergència sanitària per coronavirus no pot significar una involució en tots aquests drets i avanços fins ara aconseguits.

Facebook
Twitter
Instagram
Whatsapp
LinkedIn
Telegram
Cart Overview