Esther Vivas | El Periódico
Més d’una vegada m’han preguntat si em sembla que ser mare és un desig o un dret. La meva posició és clara, la maternitat és un dret. Encara que si bé és cert que hi ha un component de desig quan parlem de tenir criatures, perquè aquest desig es pugui complir ha de ser defensat com a dret. Si no ho fem així, ser mare acaba convertint-se en un privilegi de dones blanques de classe mitjana i alta.
Però defensar la maternitat com a dret incomoda a certs espais feministes, en considerar que dóna la raó a aquells que justifiquen la gestació subrogada, ja que aquests utilitzen l’argument del dret a ser mare o pare per justificar aquesta pràctica. No obstant això, encara que aquest concepte hagi estat parcialment cooptat per aquests sectors no podem renunciar-hi.
Per això sempre que parlo d’aquesta qüestió afirmo que la maternitat és un dret que no pot vulnerar els drets de tercers, de manera que defensar el dret a ser mare no significa donar suport als ventres de lloguer. La gestació subrogada vulnera el dret de la mare gestant a decidir sobre el seu cos al llarg dels nou mesos d’embaràs i, la majoria de les vegades, a conèixer i a estar amb la criatura que ha gestat. Així mateix, la gestació subrogada vulnera el dret del nadó a estar amb la seva mare gestant de la qual, en gairebé tots els casos, és separat tan sols néixer. El dret a ser mare no pot ser utilitzat com a argument per a vulnerar el dret dels altres.
Dit això, per què considero tan important defensar la maternitat com a dret? Perquè la maternitat ve atravessada no només per desigualtats de gènere sinó també per desigualtats de classe i raça. Les dificultats econòmiques obstaculitzen la maternitat, ja sigui l’experiència de ser mare o fins i tot arribar a ser-ho. La violència obstètrica s’exerceix, segons diversos estudis, més en dones racialitzades i amb pocs recursos. No podem mirar la maternitat com una pràctica al marge dels condicionants socioeconòmics.
A l’Estat espanyol, des que va esclatar la crisi el 2008, el nombre de naixements ha baixat de manera significativa un 29%. I han estat les dones amb recursos econòmics inferiors o en atur les que han tingut menys descendents en comparació amb aquelles de 35 anys o més, amb una alta qualificació, estabilitat laboral i ingressos regulars, la natalitat de les quals ha augmentat, com constata una tesi doctoral sobre l’impacte de la crisi en la maternitat de la Universitat Autònoma de Madrid.
Seguir llegint l’article, aquí.
