Paloma Arenós | ARA
Esther Vivas, sociòloga, periodista i feminista compromesa, va publicar el 2019 Mama desobedient, una mirada feminista cap a la maternitat (Ara Llibres / Capitán Swing), que amb els anys ha aconseguit diferents edicions d’èxit, sobretot a l’Amèrica Llatina. A l’Instagram, amb prop de 76.000 seguidors, Vivas fa directes on explica: “Es tracta de valorar i visibilitzar la importància de l’embaràs, el part, la lactància i la criança en la reproducció humana i social. Cal reivindicar la maternitat com una responsabilitat col·lectiva, en el marc d’un projecte emancipador”.
Ho té clar: “No es tracta d’idealitzar-la, sinó de reconèixer que les mares han fet una importantíssima contribució històrica, social, econòmica i política. Un cop les dones hem acabat amb la maternitat com a destí, com a finalitat, ara ens toca poder triar com volem viure aquesta experiència”. Segons Vivas, no hi ha una única maternitat, sinó moltes i diferents. “L’important és que, l’opció de cadascuna, la societat ens la deixi tirar endavant, sense culpa ni pressions. Vivim en una societat hostil amb la maternitat i la criança”, lamenta. I això s’ha de capgirar.
Per a l’activista, el problema és que la maternitat s’enfoca des de la individualitat. “Quan les nostres decisions estan determinades pel context en què exercim la maternitat i aquest és socioeconòmic, ambiental i hostil a la vida i la fertilitat, el que acaba passant és que com a mares no fem el que desitgem, sinó el que podem”, descriu. La idea de precarietat plana en el seu discurs, tant al llibre com en les seves xerrades i accions a les xarxes. Vivas, mare d’un nen, lamenta: “Ens han venut un romanticisme i una perfecció sobre la maternitat que fa que la majoria de les dones la visquin de manera esgotadora i contradictòria”. La societat –en paraules de Vivas– està “organitzada al voltant de la hipocresia i la culpa, i ens planteja un ideal matern impossible d’assumir”.
Llegir el reportatge complet aquí.
