Esther Vivas | ARA
“A Espanya, la violència obstètrica no existeix”, amb aquestes paraules o d’altres similars vàries institucions mèdiques espanyoles han negat reiterades vegades l’existència de violència en l’atenció sanitària al part. Tanmateix les dades i els testimonis de milers de dones, així com els posicionaments de l’ONU assenyalant que la violència obstètrica és una realitat i que Espanya no és una excepció, no fan sinó constatar que les afirmacions negacionistes d’una part de la comunitat mèdica són mentida.
A Catalunya, la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia reconeix que la violència obstètrica existeix. Però també aquí aquesta és un problema quotidià. Cal passar de les paraules als fets, i treballar per erradicar la violència obstètrica, que no és res més que una forma de violència de gènere. Les associacions en defensa del part respectat, com Dona Llum i El Parto es Nuestro, entre d’altres, han fet la seva feina. Per quan un compromís ferm de la institució política i sanitària?
No pot ser que en ple segle XXI, les dones i els nostres nadons continuem sent agredides a l’hora de parir, i que aquesta violència massa vegades sigui negada, normalitzada i invisibilizada.
