Irene Casellas | El Punt AVUI
Autora de diversos assajos i del llibre Mama desobedient, la periodista i sociòloga Esther Vivas s’ha especialitzat en maternitat feminista.
Quins són els arguments en contra de la gestació per substitució?
La gestació subrogada busca apropiar-se de la capacitat de gestació de les dones, convertint el seu úter en objecte de negoci. No és una tècnica reproductiva més, sinó un procés biològic mercantilitzat pel sistema capitalista. Els contractes firmats, de caràcter irreversible, obliguen les mares gestants a renunciar al seu cos durant els nou mesos d’embaràs. I el nadó, després del part, és allunyat de la seva mare gestant, la qual cosa li pot infligir un trauma i una pèrdua enormes, com afirmen des de la psiquiatria perinatal. Voler ser mare o pare és comprensible, però no es poden posar al davant desitjos individuals a drets col·lectius i de tercers. A més, amb la gestació subrogada es poden justificar pràctiques constitutives de violència obstètrica, una forma més de violència de gènere.
Si el procés el fes de manera altruista, com el valoraria?
Si s’obre la porta a l’altruisme s’acaba oferint una pràctica en què, al final, aquells qui es lucren igualment són els propietaris de les empreses que la promouen, aprofitant-se del desig d’homes i de dones de tenir fills.
Els desitjos s’enfronten als drets?
Podem parlar de la mare gestant, que és una dona que normalment es veu condicionada per determinants econòmics a l’hora d’acceptar aquesta pràctica. Però per mi l’element clau és l’infant. Quan es parla de la gestació subrogada es posa molt d’èmfasi en el desig de ser mare, o en l’acord al qual es pugui arribar amb la gestant. La trampa són els acords econòmics i legals, que vulneren el dret a decidir d’aquesta dona, i l’element central és què passa amb el nadó.
En quin sentit?
Què passa amb els drets del nadó? Amb el dret a poder estar amb la seva mare gestant, tan bon punt neix? Hem de tenir en compte que és a ella a qui reconeix com a mare.
