Esther Vivas | El Periódico
Fa uns mesos en un acte de presentació del meu llibre Mama desobedient. Una mirada feminista a la maternitat vaig decidir fer un experiment. Vaig demanar a totes les dones presents a la sala que aixequessin la mà en cas d’haver tingut un part per cesària o instrumental, haver patit una episiotomia o haver estat separades del seu nadó tan bon punt aquest va néixer. Gairebé totes van alçar el braç. La majoria d’aquestes dones van patir violència de gènere.
Així ho constata ara la relatora especial sobre la violència contra la dona de les Nacions Unides Dubravka Šimonović en l’informe que analitza, des del punt de vista dels drets humans, l’atenció al part que reben les embarassades en els centres sanitaris. L’informe deixa constància, en paraules seves, del “maltractament i la violència contra la dona en els serveis de salut reproductiva”. Un document que implica el reconeixement de la violència que han patit tantes dones, a les quals malgrat el dolor i la por viscudes se’ls va dir que no es podien queixar perquè parir era això, i encara sort que tenien un nadó entre els braços.
Com assenyala el text, fer una cesària o una episiotomia sense necessitat o sense informar correctament ni obtenir el consentiment és una pràctica constitutiva de violència. A l’Estat espanyol, un 25% dels naixements es produeixen mitjançant cesària i a un 42% de les parteres se’ls pràctica una episiotomia, quan les institucions de salut consideren que una xifra raonable de cesàries i episiotomies no hauria de superar un 10% i un 15% respectivament. Les xifres indiquen que hi ha un nombre significatiu de dones que pateixen aquestes pràctiques, les quals poden deixar seqüeles físiques i psíquiques, sense necessitat, i això és violència.
Un altre aspecte rellevant de l’informe és que tipifica aquesta violència de “violència obstètrica”, un terme rebutjat per la majoria dels professionals de la salut que la consideren una paraula que posa en qüestió la seva tasca. No obstant això aquest concepte no hauria de ser interpretat com una amenaça sinó com un senyal d’alarma cap a pràctiques que s’estan realitzant i que atempten contra la salut de dones i nadons i una oportunitat per eradicar-les. De fet, una aliança entre professionals sanitaris i organitzacions de dones és tan imprescindible com prioritària.
Un part respectat
D’un temps ençà han estat significatius els canvis que s’han realitzat en el sistema públic de salut i en alguns hospitals per avançar cap a un part més respectat. Ho veiem en la disminució del nombre d’episiotomies, que era d’un 86% sobre el total de parts el 1999, la millora de les infraestructures per donar a llum, el canvi de protocols per permetre que la dona estigui acompanyada si se li realitza una cesària o a Catalunya l’obertura d’una casa de parts pública per donar cabuda a d’altres opcions de part, entre d’altres mesures. Tot i que cal assenyalar que aquests canvis han estat resultat de la tasca constant d’organitzacions de dones, com El Parto es Nuestro a Espanya o Dona Llum a Catalunya, que treballen des de fa anys en la denúncia d’aquestes pràctiques i la defensa d’un part respectat. Malgrat tot encara queda molta feina a fer. I sovint l’atenció al part no depèn tan sols de la infraestructura o els protocols de l’hospital sinó de la formació i la sensibilitat del personal que l’atén en aquell moment. La violència obstètrica segueix sent una realitat a eradicar.
Acabar amb ella passa també per canviar la mirada dels professionals de la salut sobre la dona embarassada. Com assenyala la relatora de les Nacions Unides en el seu informe, “la dinàmica del poder en la relació entre el centre de salut i els pacients és una altra causa de maltractament i violència que es veu agreujada pels estereotips de gènere sobre la dona”. Necessitem una formació en l’atenció sanitària a l’embaràs i al part en clau de gènere, on la dona sigui considerada un subjecte actiu amb capacitat de decisió i no una simple pacient. Així mateix, les dones racialitzades i amb menys recursos econòmics són més propenses, com indica el document, a patir violència obstètrica, al produir-se una clara discriminació interseccional.
La lectura de l’informe de la relatora de les Nacions Unides hauria de ser obligatòria per a tots els professionals que es dediquen a l’atenció al part. Ser conscients que la violència obstètrica existeix, reconèixer-la i donar-li nom és el primer pas per posar-li fi.
