Esther Vivas | El Periódico
Les dones volem un part respectat, en què se’ns escolti, es tinguin en compte les nostres necessitats i les del nadó. Un part sense violència. Cosa que massa sovint no passa.
No volem cesàries i episiotomies innecessàries, separació injustificada amb la criatura, parts induïts arbitràriament. No volem que se’ns infantilitzi, se’ns enganyi. El maltractament que comporten aquestes pràctiques té nom: el de violència obstètrica. Una mirada mèdica que veu l’embaràs i el part com una malaltia, i que a partir d’una relació jeràrquica, entre el professional sanitari i la pacient, es tendeix a menysprear la nostra voluntat. Una violència que ens perjudica tant a dones com nadons.
Hi ha professionals conscients, que intenten fer-ho tan bé com poden amb els recursos que tenen al seu abast. Tanmateix tots els facultatius comparteixen una formació on gairebé no es parla de violència obstètrica, quan fer-ne esment i poder-la identificar seria essencial per eradicar-la.
Tan important és poder decidir si ens volem quedar embarassades i tirar endavant un embaràs, com en cas de fer-ho escollir com volem parir, i fer-ho lliures de violència. Però la nostra capacitat de decidir a l’hora de parir sovint es queda a la porta dels hospitals. De ser protagonistes, passem, en el millor dels casos, a convertir-nos en meres espectadores d’un part on d’altres prenen les decisions.
La violència obstètrica és la darrera frontera de la violència de gènere, una violència física i psicològica exercida contra les dones pel sol fet de ser-ho. Una violència acceptada i justificada per la societat i les institucions, i també per les mateixes víctimes. «¿Per què ens hem de queixar -pensem i ens diuen- si tenim un bonic nadó entre els braços?». La por, l’abandó, la impotència i el dany físic que puguem haver patit no compten. I aquestes pràctiques acaben essent considerades «una cosa normal», i en conseqüència no són reconegudes com a actes de violència.
Que una dona vulgui decidir al seu part no és un caprici sinó un dret, que ha de ser exercit lliure de violència de gènere.
