Parts sense violència

Esther Vivas | El Periódico

Les dones volem un part respectat, en què se’ns escolti, es tinguin en compte les nostres necessitats i les del nadó. Un part sense violència. Cosa que massa sovint no passa.

No volem cesàries i episiotomies innecessàries, separació injustificada amb la criatura, parts induïts arbitràriament. No volem que se’ns infantilitzi, se’ns enganyi. El maltractament que comporten aquestes pràctiques té nom: el de violència obstètrica. Una mirada mèdica que veu l’embaràs i el part com una malaltia, i que a partir d’una relació jeràrquica, entre el professional sanitari i la pacient, es tendeix a menysprear la nostra voluntat. Una violència que ens perjudica tant a dones com nadons.

Hi ha professionals conscients, que intenten fer-ho tan bé com poden amb els recursos que tenen al seu abast. Tanmateix tots els facultatius comparteixen una formació on gairebé no es parla de violència obstètrica, quan fer-ne esment i poder-la identificar seria essencial per eradicar-la.

Tan important és poder decidir si ens volem quedar embarassades i tirar endavant un embaràs, com en cas de fer-ho escollir com volem parir, i fer-ho lliures de violència. Però la nostra capacitat de decidir a l’hora de parir sovint es queda a la porta dels hospitals. De ser protagonistes, passem, en el millor dels casos, a convertir-nos en meres espectadores d’un part on d’altres prenen les decisions.

La violència obstètrica és la darrera frontera de la violència de gènere, una violència física i psicològica exercida contra les dones pel sol fet de ser-ho. Una violència acceptada i justificada per la societat i les institucions, i també per les mateixes víctimes. «¿Per què ens hem de queixar -pensem i ens diuen- si tenim un bonic nadó entre els braços?». La por, l’abandó, la impotència i el dany físic que puguem haver patit no compten. I aquestes pràctiques acaben essent considerades «una cosa normal», i en conseqüència no són reconegudes com a actes de violència.

Que una dona vulgui decidir al seu part no és un caprici sinó un dret, que ha de ser exercit lliure de violència de gènere.

Email
Whatsapp
Telegram
Instagram
Facebook
Twitter
TikTok
LinkedIn
Cart Overview