“Vivim una deslocalització alimentària”

19/05/2008 at 21:21

el punt

[CAST]

Entrevista a Esther Vivas a El Punt

Esther Vivas explica en el llibre “Supermercados, no gracias” (Editorial Icària) que el model de gran cadena de distribució comporta conseqüències nefastes no només per a les butxaques i els estómacs dels consumidors, sinó també per al camp.

En els darrers temps es parla molt d’augments de la inflació, escalades en els preus dels aliments, especulació amb productes com ara l’arròs o els cereals i greus problemes per mantenir la renda agrària. El llibre “Supermercados, no gracias”, escrit conjuntament per Xavier Montagut i Esther Vivas (Ed. Icària), del qual s’ha fet una segona edició, aporta llum al paper que la distribució moderna juga en aquest afer.

-Per què hem de dir «no, gràcies» als supermercats?

-«En el llibre analitzem quina és la lògica de la gran distribució i quins són els actors a l’Estat espanyol; també s’identifiquen els impactes, la manera com aquest model de distribució genera greus conseqüències en el model d’agricultura, els drets laborals, el model de consum i el medi ambient. I també posem al descobert els moviments contraris a aquesta gran distribució i quines són les alternatives. Expliquem la realitat del model de distribució comercial, denunciem el seu impacte i donem altres possibilitats, com són la sobirania alimentària o el consum responsable.»

-Expliqueu que un altre model de consum és possible…

-«Sí. El model actual de distribució d’aliments està monopolitzat per set grans empreses a l’Estat espanyol: cinc distribuïdores (Carrefour, Mercadona, Eroski, Alcampo i El Corte Inglés) i dues centrals de compra (Euromadi i IFA), i entre totes es concentra el 75% de la distribució d’aliments. Per tant, si ets pagès i vols vendre el teu producte estàs obligat a passar per aquestes empreses de distribució. Són elles, les empreses, les que determinen què paguen al pagès i el preu que el consumidor ha de pagar.»

-I s’estableix un preu injust, sospito. Perquè la inflació creix però la renda del pagès és baixa.

-«Actualment, la renda agrària és al 55% de la renda general, segons dades de l’organització de pagesos i ramaders COAG. El pagès cada vegada rep menys diners per allò que ven i nosaltres com a consumidors cada vegada paguem més. Hem de pensar que la mitjana de diferencial entre el preu de cost i el preu de venda és d’un 390%, i en alguns productes, com ara en les llimones, del 2.000%. És la gran distribució la que es queda amb el 60% del benefici en la venda d’un producte.»

-En cas que al pagès li interessi, també deu ser difícil aconseguir una bona posició al súper.

-«És molt complicat. La gran distribució posa uns condicionants molt forts a l’hora de comprar un producte a un proveïdor. Acaben pagant l’empresa només perquè tinguin el seu producte, i el preu creix si vols estar a la lleixa central o als encreuaments dels passadissos. A més, prèviament, li has hagut de deixar una part del producte gratuïtament, per veure si té prou sortida o no. Té més pes la superfície comercial que el distribuïdor. Les empreses multinacionals encara tenen marge per entrar en el joc, però el petit productor no.»

-I això comporta que comprem productes de centenars de quilòmetres de distància.

-«És un model irracional. La major part dels productes que consumim vénen de l’altra part del món. Estem vivint una deslocalització alimentària i la producció es concentra allà on la mà d’obra és més barata i on les normatives ambientals són més laxes. Però, a més, en els països del sud estan vivint una invasió creixent de productes subvencionats del nord, com ara la llet d’Europa o el blat de moro nord-americà. A Catalunya només un 1% de la població activa és pagesa. S’ha perdut molta pagesia familiar.»

Entrevista realitzada per Eva García, publicada a El Punt, 19/05/2008.

Entry filed under: 10 | Supermercados, no gracias, premsa. Tags: , .

¿Qué queda de mayo del 98? Éxitos y retos de diez años de lucha contra la deuda externa


Novedad editorial

Novetat editorial

Categories

Instagram

. . El feminismo implica derechos, igualdad, que las mujeres podamos decidir. Y todo esto es imprescindible en la maternidad. . Necesitamos una maternidad feminista en la que las mujeres podamos elegir si ser madres o no, si queremos abortar o tener una criatura, con capacidad de decisión sobre nuestro embarazo, parto y lactancia. . De todo esto, y más, hablo en la entrevista con @noticiaspositivas. . La podéis leer en el link de la bio 😉 . ...................................................... . Nota: . Como algunas me habéis dicho que teníais dudas sobre elconcepto del "derecho a ser madre", os dejo a continuación mi opinión más desarrollada al respecto. . Considero importante reivindicar la maternidad como derecho sino queremos que esta acabe siendo un privilegio de mujeres de clase media y alta. . Se trata de un fragmento de una entrevista con Diario 16. Allí decía: . "Ser madre es un deseo legítimo y es un derecho que no puede vulnerar los derechos de terceros. Me explico. . La experiencia materna viene travesada no solo por una cuestión de género sino también de clase y raza. No todas las personas tienen garantizado el derecho a ser madres. . Si cuentas con un trabajo precario, no llegas a final de mes o apenas puedes pagar una vivienda tienes más números para posponer la maternidad, enfrentar dificultades para quedarte embarazada, o no tener el número de criaturas que deseas. . Hay que reivindicar que la maternidad sea un derecho y no un privilegio. . Sin embargo, cuando hablamos de maternidad subrogada, el deseo de tener criaturas choca con los derechos de la madre gestante a poder decidir sobre su cuerpo y con el derecho del recién nacido a estar en contacto con su madre gestante. . Tal vez alguien dirá que esto último también sucede en un proceso de adopción. La gran diferencia radica en que una criatura adoptada se encuentra en dichas circunstancias, mientras que un bebé gestado por subrogación es su familia quien le hace pasar a sabiendas por este trance. . No se puede ser madre o padre a cualquier precio".
. . ¿Cómo deconstruir las maternidades? . ¿Qué rol cumple el Estado y el feminismo a la hora de maternar? . ¿Qué hacer con la culpa? . ¿Existe el instinto materno? . De todo esto y mucho más hablé con @mielasol de @feminacida en el #DiálogosEnAislamiento sobre maternidades feministas 💚 . El directo en Instagram, lo podéis ver en el link de la bio. . . #MamáDesobediente #MaternidadFeminista #MamáFeminista #MaternidadesFeministas #Feminismo #Maternidad #Maternidades

Twitter

Què menjarem l’any 2025?

O negócio da comida

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Premio BioCultura 2015

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona

Top ten | dones i alimentació sana

Sobirània alimentària!


%d bloggers like this: