“Vivim una deslocalització alimentària”

19/05/2008 at 21:21

el punt

[CAST]

Entrevista a Esther Vivas a El Punt

Esther Vivas explica en el llibre “Supermercados, no gracias” (Editorial Icària) que el model de gran cadena de distribució comporta conseqüències nefastes no només per a les butxaques i els estómacs dels consumidors, sinó també per al camp.

En els darrers temps es parla molt d’augments de la inflació, escalades en els preus dels aliments, especulació amb productes com ara l’arròs o els cereals i greus problemes per mantenir la renda agrària. El llibre “Supermercados, no gracias”, escrit conjuntament per Xavier Montagut i Esther Vivas (Ed. Icària), del qual s’ha fet una segona edició, aporta llum al paper que la distribució moderna juga en aquest afer.

-Per què hem de dir «no, gràcies» als supermercats?

-«En el llibre analitzem quina és la lògica de la gran distribució i quins són els actors a l’Estat espanyol; també s’identifiquen els impactes, la manera com aquest model de distribució genera greus conseqüències en el model d’agricultura, els drets laborals, el model de consum i el medi ambient. I també posem al descobert els moviments contraris a aquesta gran distribució i quines són les alternatives. Expliquem la realitat del model de distribució comercial, denunciem el seu impacte i donem altres possibilitats, com són la sobirania alimentària o el consum responsable.»

-Expliqueu que un altre model de consum és possible…

-«Sí. El model actual de distribució d’aliments està monopolitzat per set grans empreses a l’Estat espanyol: cinc distribuïdores (Carrefour, Mercadona, Eroski, Alcampo i El Corte Inglés) i dues centrals de compra (Euromadi i IFA), i entre totes es concentra el 75% de la distribució d’aliments. Per tant, si ets pagès i vols vendre el teu producte estàs obligat a passar per aquestes empreses de distribució. Són elles, les empreses, les que determinen què paguen al pagès i el preu que el consumidor ha de pagar.»

-I s’estableix un preu injust, sospito. Perquè la inflació creix però la renda del pagès és baixa.

-«Actualment, la renda agrària és al 55% de la renda general, segons dades de l’organització de pagesos i ramaders COAG. El pagès cada vegada rep menys diners per allò que ven i nosaltres com a consumidors cada vegada paguem més. Hem de pensar que la mitjana de diferencial entre el preu de cost i el preu de venda és d’un 390%, i en alguns productes, com ara en les llimones, del 2.000%. És la gran distribució la que es queda amb el 60% del benefici en la venda d’un producte.»

-En cas que al pagès li interessi, també deu ser difícil aconseguir una bona posició al súper.

-«És molt complicat. La gran distribució posa uns condicionants molt forts a l’hora de comprar un producte a un proveïdor. Acaben pagant l’empresa només perquè tinguin el seu producte, i el preu creix si vols estar a la lleixa central o als encreuaments dels passadissos. A més, prèviament, li has hagut de deixar una part del producte gratuïtament, per veure si té prou sortida o no. Té més pes la superfície comercial que el distribuïdor. Les empreses multinacionals encara tenen marge per entrar en el joc, però el petit productor no.»

-I això comporta que comprem productes de centenars de quilòmetres de distància.

-«És un model irracional. La major part dels productes que consumim vénen de l’altra part del món. Estem vivint una deslocalització alimentària i la producció es concentra allà on la mà d’obra és més barata i on les normatives ambientals són més laxes. Però, a més, en els països del sud estan vivint una invasió creixent de productes subvencionats del nord, com ara la llet d’Europa o el blat de moro nord-americà. A Catalunya només un 1% de la població activa és pagesa. S’ha perdut molta pagesia familiar.»

Entrevista realitzada per Eva García, publicada a El Punt, 19/05/2008.

Entry filed under: 09 | Supermercados, no gracias, premsa. Tags: , .

¿Qué queda de mayo del 98? Éxitos y retos de diez años de lucha contra la deuda externa


[ràdio] El negoci del biberó

Artistes i pèrdua gestacional

Violencia en el parto

Categories

Twitter

Què menjarem l’any 2025?

O negócio da comida

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Premio BioCultura 2015

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona

Top ten | dones i alimentació sana

Sobirània alimentària!


%d bloggers like this: