“El negocio de la comida” arriba a la tercera edició

17/07/2017 at 16:48

[en castellano]

Laia Tresserra | Opcions

El llibre El negocio de la comida, de la col·laboradora d’Opcions Esther Vivas, ja ha arribat a la seva tercera edició (Icaria ed.). La bona acollida d’aquesta obra demostra l’interès creixent per conèixer què hi ha darrere del que consumim.­

Que es fa negoci amb el menjar no és cap secret per a ningú. Cada matí, supermercats i botigues aixequen persianes, als mercats es munten les parades i milers de carros virtuals estan preparats per omplir-se a les webs de venda en línia. Al cap del dia, la majoria d’aliments que ens haurem portat a la boca, si no tots, hauran estat comprats. Per tant, que darrere del menjar hi ha un negoci no és cap sorpresa.

El que explica aquest llibre de l’Esther Vivas és com funciona aquest negoci i, sobretot, revela les perversions que amaga. La més significativa és la dada amb la qual arrenca el primer capítol: una de cada vuit persones en el món passa gana, malgrat que el planeta té 7.200 milions d’habitants i es produeixen aliments suficients per alimentar-ne 12.000.

Capítol rere capítol, Vivas va posant llum a les dinàmiques que vinculen aquesta realitat amb el contingut dels nostres àpats. I la relació apareix de forma diàfana. Inversors institucionals com bancs, companyies d’assegurances i fons d’inversió, i grans multinacionals com Monsanto, Kraft Foods i Unilever, espolien regions senceres i dicten què, quant i com mengem.

L’autora denuncia que “la cadena de producció, distribució i consum d’aliments està en mans d’unes poques multinacionals que anteposen els seus interessos particulars a les necessitats col·lectives”. Vivas fa un repàs exhaustiu del funcionament de tota la cadena alimentària. En l’àmbit de la producció, explica, per exemple, què és el “segrest” de llavors o com a la Banya d’Àfrica les terres dels petits camperols han passat a mans de governs estrangers i grans empreses. Pel que fa a la distribució i comercialització, mostra com l’aparició de grans companyies de supermercats ha fet perdre control als productors.

En el llibre també s’explica com el preu dels aliments es fixa en borses de valors on s’especula amb l’arròs, el blat i la soja, per exemple. I com empreses com ara Telepizza o McDonalds basen el seu èxit en la poca qualitat dels aliments que serveixen i les males condicions laborals de les persones que hi treballen. Són més exemples que revelen fins a quin punt la nostra necessitat d’alimentar-nos es pot convertir en un negoci molt lucratiu.

Als darrers capítols, però, s’obre una porta a l’optimisme. Vivas hi apunta algunes vies per trencar les lleis del mercat alimentari que ha anat descrivint en la primera part del llibre. Per exemple, el comerç just, les cooperatives de consum i els horts comunitaris. Són opcions per tornar el poder a les persones que produeixen els aliments i a les que en volem fer un consum conscient.

Entry filed under: 2014 | El negocio de la comida. Tags: , .

La remodelació del govern català a debat “Els consellers dimitits es van creure en algun moment el full de ruta cap al referèndum?”


‘El negocio de la comida’ a Betevé

Manteros y rédito político | El Periódico

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

Categories

últims tweets

Premio BioCultura 2015

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona


%d bloggers like this: